Barcelona, 21 d’octubre de 2008. Cada cop més, les empreses volen innovar però per fer-ho, cal que la direcció faci una aposta decidida per crear un entorn i un recolzament econòmic favorable a la innovació. En aquest sentit, la figura del director de la innovació esdevé un element clau per tal de coordinar les accions de l’empresa i oferir als clients productes i serveis que cobreixin les seves necessitats. La col·laboració amb altres empreses, els centres tecnològics i les ajudes de les administracions són alternatives que faciliten el desenvolupament de la innovació en les empreses.

Aquestes són les principals conclusions a què s'ha arribat en el debat “La direcció de la innovació” organitzat per Barcelona Digital. Moderat per Rafael Garcia, director general d’Orbita 97 innovation company, ha reunit a sis representants de les administracions i del món empresarial especialitzats en la innovació empresarial. “La innovació és complexa i sovint xoca amb la rutina del dia a dia tant de les empreses, com dels propis treballadors. Per això cal encabir la innovació com una activitat empresarial més”, ha manifestat Rafael Garcia.

Per aconseguir-ho, el moderador i director d’Orbita 97, una empresa especialitzada en l’organització de la innovació, ha remarcat la importància de crear un entorn favorable en el qual les idees i les aportacions dels propis treballadors puguin ser una de les principals fonts d’innovació. També ha afegit la figura del director de la innovació com una de les claus que ha de permetre seleccionar les millors propostes i coordinar els diferents departaments per tal de dur-les a terme. “Però l’impuls definitiu ha de venir per part de la direcció ja que la innovació és el mitja que pot permetre a les empreses augmentar la seva competitivitat”, ha conclòs.

En aquest sentit, Carles Gómara, gerent de l’àrea d’Innovació empresarial d’ACC1Ó CIDEM|COPCA també ha situat la innovació com una de les principals apostes per part de l’administració pública, especialment en el territori català, on un terç de les empreses ja desenvolupen alguna innovació. Tot i així, “encara queda molt camí per córrer ja que Catalunya se situa en la posició número 82 en el rànquing de regions innovadores”. Segons Gómara, el paper de les administracions ha de ser col·laboratiu però “en cap cas podem pensar que el sector públic es converteixi en el principal inversor en R+D, ja que han de ser les empreses privades les principals implicades en la innovació per tal d’aconseguir una millor competitivitat del teixit empresarial”. D’aquesta manera, Gómara ha destacat que els esforços d’ACC1Ó se centren en subvencionar projectes d’R+D d’elevat risc tecnològic que sense aquests ajuts no es durien a terme.

“Tothom pot innovar, no només les grans empreses”, ha assegurat José Antonio Fernández de Arroyabe”, gerent de Daisalux, una empresa del País Basc dedicada al disseny, la fabricació i la comercialització d’enllumenat. Per Arroyabe, qui va decidir innovar en el seu sector per diferenciar els seus productes i serveis dels de les grans empreses, en moltes ocasions la principal dificultat resideix en posar d’acord a tot un equip. Per aquest motiu, la seva empresa va passar de fer reunions amb moltes veus a crear la figura d’un responsable de la innovació que actués com cap de l’hora de crear un equip i coordinar-lo per innovar. “Ens fa funcionat molt millor tot i que la jerarquia relaxa”, ha afegit.

En el cas de l’empresa valenciana Cambrass, especialitzada en la comercialització de productes per a nadons, han apostat per crear la “Sala de la Innovació”, un espai obert a les opinions procedents de tot l’equip amb independència de la seva jerarquia laboral. Posteriorment, tal i com ha comentat José Cambra, responsable de producte i producció, el departament d’innovació selecciona aquelles idees que tenen més possibilitats de convertir-se en projecte.

Pel que fa al sorgiment de les idees, Albert Fayos, responsable d’innovació de GTD Sistemes d’Informació, ha assenyalat els propis clients com una de les principals fonts d’innovació i per aquest motiu la seva empresa aposta per participar en fòrums i en agendes estratègiques d’innovació per tal de copsar aquestes necessitats. De la mateixa manera, Xperiencie Consulting, líders en usabilitat a Espanya, va decidir obrir una delegació als E.U.A “per escoltar les necessitats dels nostres clients i d’aquesta manera especialitzar-nos al màxim”, ha destacat Xavier Mestres, el seu director de tecnologia i soci fundador.

Com aconseguir els recursos necessaris per innovar ha estat un altre dels temes del debat. Per José Cambra, la innovació ha de ser una iniciativa que sorgeixi de l’empresa i per això s’ha de tenir una partida pressupostària fixada. En aquesta mateixa línia s’ha posicionant Carles Gómara d’ACC1Ó, que ha animat a les empreses a invertir “perquè s’ha de fer així i no perquè t’hagin donat una determinada subvenció”. Tot i així, tal i com ha puntualitzat Albert Fayos de GTD Sistemes d’Informació, són especialment útils aquelles subvencions que permeten la cooperació amb empreses estrangeres o les col·laboracions amb altres empreses i centres tecnològics.

Finalment, els empresaris han exposat quin és el factor clau de les seves empreses per innovar. Per Xavier Mestres, d’Xperience Consulting i José Antonio Fernández de Arroyabe de Daisalux, la il·lusió i el compromís per millorar contínuament són els principals motors que els permeten realitzar una activitat empresarial basada en la innovació. Per altra banda, Albert Fayos, de GTC i Jose Cambra, de l’empresa Cambrass, l’aposta decidida de la direcció de les seves empreses per la innovació són els factors més rellevants per desenvolupar aquest tipus d’activitat.